diumenge, 21 d’octubre de 2012

Summer tunic

Un dia era a la botiga i hi va entrar l'Elisenda, una clienta molt simpàtica que tinc, eh! No és per fer la pilota, que consti :P
Em va ensenyar uns quants patrons que li agradaven, entre els quals hi sortia un vestit de la Drops que em va encantar i com que ella també se'l volia fer, vem decidir fe un mini Kal les dues, eh dit Kal??? Pues va a ser que sí, no tinc remei, em sembla que pateixo de Kalitis. El vem començar a la vegada, amb el mateix cotó, però en diferent color, el Plassard Nature Coton Recycle que tinc a la botiga, un cotó molt agradable i recomanable.

Però, ai de mi, que aquest vestit m'ha portat uns quants mals de cap,
1r, recalcular els punts, odïo recalcular, ja que això implica haver de fer mostra,
2n, vaig començar el vestit amb les agulles acríliques de la Knit pro, Noooo!! error garrafal, no corren els punts, fa nyec nyec, és horrible, vaig estar a punt d'abandonar fins que vaig decidir canviar a les agulles de metall també de la Knit Pro, aix, així sí que es treballa bé el cotó,
3r, el vaig fer i desfer unes quantes vegades, bé, això ja és normal en mi, i també va ser culpa de les 24 hores teixint, que hi havia hores que ja no sabia el que feia
4t, vaig modificar la part de darrere del coll perquè quedés més arrodonit i no tan recte com l'original, i també els tirants que eren massa amples per al meu gust, el vaig fer més estrets,
, cada cop que me'l probava el veia gegant, és el problema de començar un vestit per baix, és molt complicat provar-se'l, però vaig decidir continuar tot i que no les tenia totes...

Bé, deixem-ho estar, que al final semblarà que li tinc mania, i això no es pot permitir! La veritat és que n'estic molt contenta del resultat, ja que és comodíssim, el color m'agrada molt, el tacte m'encanta i em queda prou bé, no? Em faré més coses amb aquest cotó o d'altres. (nota mental: amb agulles de metall!!)






Patró: 129-2 Tunic (drops)
Cotó: Plassard Nature Coton Recycle
Agulles: 4.5mm
Podeu trobar més detalls aquí

dilluns, 15 d’octubre de 2012

El seu lopapeysa

Fa més d'un any, concretament al Setembre de 2011, vem començar el Kal d'un lopapeysa, si un altre Kal. No m'estranya que no acabi mai res a temps. Bé, com anava dient, un lopapeysa és un jersey típic d'Islàndia fet amb la llana típica d'allà, la Lopi. I com que som així de frikis vem decidir demanar la llana a Islàndia i teixir un lopapeysa autèntic.
Un cop va arribar no em van agradar els colors que vaig triar per mi, així que vaig canviar el projecte i vaig fer una jaqueta per al Quim.
El pitjor de fer aquest tipus de jaqueta és que com que es fa en circular, arriba el moment en que s'ha de tallar pel mig, per on hi ha la marca central que es fa fent dos punts del revés



Però primer s'han de fer unes costures a cada costat amb la màquina de cosir, jo les vaig fer dobles, ho recomano, bé, m'ho va recomanar el Rodrigo, un expert en Lopapeysas.




Després vaig tallar. Ai! com vaig patir!




i després de tot això vaig trigar 7 mesos per posar la cremallera. No tinc perdó, oi? Això va ser el que va fer que trigués tant en  acabar-lo, però finalment aquesta setmana em vaig decidir a fer-ho si o si, ja que aquest cap de setmana anavem fora i volia que l'estrenés. No em va quedar gaire bé, ja que és molt difícil posar una cremallera a una jaqueat de llana, va quedar amb algunes arrugues, com podeu veure a les fotos.



Però ara que l'he bloquejat em sembla que s'ha corregit bastant, com a mínim ja no es veuen aquestes arrugues que fa la cremallera, i com s'està secant no tinc fotos per a que veieu que al final no ha quedat tant malament, així que us ho haureu de creure, jeje ;)

dilluns, 8 d’octubre de 2012

The Ravellenic games 2012

Primer aprofito per dir que els cursos de mitja d'Octubre estan posats a la web de Llanàrium .

Durant els Jocs Olímpics, al Ravelry s'organitzen unes olimpíades paral·leles, anomenades Revellenics, "antigament" anomenades Ravelympics, així que durant el període que duren aquestes, et marques un repte, ja sigui teixir alguna cosa, acabar projectes pendents, aprendre tècniques noves o el que et passi pel cap.
Es pot participar de manera individual o en grup, i amb el grup de Teixicòmanes vem formar un equip i hi vem participar. Però com que som un grup bastant anàrquic vem decidir que cadascú faria el que li donés la gana.
Així que durant la cerimònia dels llocs vem reservar taula a una creperia on ens van posar la innauguració dels jocs i a les 22h ens vem posar a muntar punts com bojos amb la innauguració de fons.
Jo vaig escollir fer un xal amb unes llanes esplèndides que m'havien portat desde el Purl Soho de Nova York. Unes Madelintosh!!!





Vaig trigar molt en muntar els meus punts, més de 300, i encara més en continuar el xal, vaig pensar ( i algú més també) que no l'acabaria a temps però l'avantatge de començar un xal per fora és que cada vegada tens menys punts i el final es fa en un tres i no res. Així que el vaig acabar a temps i aquest va ser el resultat.





Els colors no els hagués triat mai, no m'agraden els blaus, però com que va ser un regal no em queixo, realment són preciosos en directe tot i que jo no me'l posaré, i la llana és una maravella. Podeu trobar més info del projecte aquí