diumenge, 16 de desembre del 2012

Double Heelix

Feia més de dos anys que tenia el patró i la llana per fer-los, però s'anaven interposant altres projectes pel mig. Finalment els vaig començar no fa gaire, però en lloc de ser per mi vaig decidir regalar-los a la meva germana petita per al seu sant, així que també vaig canviar la llana que havia escollit en un principi.
Per qui no ho sàpiga, el Double Heelix són uns mitjons i a diferència de molts altres aquest es comencen per el taló, segona cosa que em va cridar l'atenció, ja que la primera va ser l'espiral que es va creant mentre es teixeix, que m'encanta, i l'efecte de positiu/negatiu entre els dos mitjons.


És un patró molt entretingut de fer, si més no al principi, ja que un cop has fet el taló la resta no té cap secret, bé, només un, la punta, de diferent color, es fa amb voltes curtes.




L'única cosa que no m'ha acabat d'agradar és que a causa de la construcció del taló a vegades queden uns foradets al costat, per tant s'ha d'anar vigilant a cada canvi de fil i de color, ja que es treballa amb 4 fils a la vegada, dos de cada color, per a que el mitjó no sembli un colador. 
Tot i així els recomano, els foradets tampoc són tan grans, si vigiles bé queden bastant disimulats i la meva germana sembla que ni els ha vist així que em dóno per satisfeta.
Ella ha marxat de casa ben contenta i amb els mitjons posats :)

Podeu trobar més info aquí

Patró: Double Heelix
Llana: Regia 4 fädig
Agulles: 2.5mm

dilluns, 10 de desembre del 2012

Banderoles a mitjes

Fa molt de temps que volia fer unes banderoles de tela per penjar d'una de les bigues del Llanàrium, però com sempre em passa, vull fer tres-mil coses a la vegada i fins que l'Araceli no em va animar no vaig fer res. Així que em vaig plantar a casa seva i ens vem passar un matí rient i cosint. I després menjant pizza, nyam!
Vaig buscar un tutorial però ara soc incapaç de saber d'on el vaig treure, així que us deixo un tutorial de com les vaig fer.

Primer hem descollir les teles, en el meu cas unes teles del Kaffe Fassett que podeu trobar al Llanàrium (publicitat gratuïta :p), fer una plantilla de la banderola, dibuixar-la a la tela i tallar-ne dues, ja que una serà per la cara del davant i l'altre per la del darrere.
(ah, no oblidar deixar 0.5cm per al marge de costura)



  Un cop tenim les dues parts tallades posarem dret amb dret i les cosirem deixant la part superior sense cosir per poder donar-hi la volta.






Un cop cosides, tallem la punta de sota perquè no quedi un bony, els donem la volta i les planxem.



I, voilà, ja tenim les banderoles llestes




El següent pas és molt "important", s'ha de posar el biés!!! Atenció, les meves banderoles s'han passat molt mesos dins  d'una caixa per mandra de posar-lo!!
Així que si no teniu la sort com jo de tenir una amiga com la Lua, ho haureu de fer vosaltres, jeje. I per això no tinc cap foto d'aquest procés ja que la Lua es va oferir voluntàriament a cosir-lo, i jo no m'hi vaig negar, era conscient que s'hi podrien passar més temps, a dins de la caixa.
Per posar el biès haureu de deixar-ne suficient a banda i banda per poder lligar-les, i vigilar que la distància entre banderoles sigui igual. 
Com podeu veure la Lua ho va fer genial. I no només em va posar el biès, sinó que també em va regalar uns coixins per la botiga super xulos, els podeu veure al seu blog




 Lua i Araceli!! Mil gràcies! No sé que faria sense vosaltres, jejeje.



 


dilluns, 3 de desembre del 2012

1r aniversari de Llanàrium!

Com molt de vosaltres sabeu, aquest Novembre el llanàrium va fer un any, com que el temps ha passat tant i tant ràpid gairebé ni vaig reaccionar, així que el Dissabte vaig treure unes ampolletes de cava i unes pastetes per brindar per la botiga, sense saber que tots i totes les companyes de Teixicòmanes (aquí inloc als grups dels dimecres i dels dissabtes) n'estaven preparant una de ben grossa.

Total que el Dimecres, com un altre qualsevol, va venir gent a la trobada i per casualitats de la vida va vindre més gent del normal i jo pensant: - Ostres tu, que passa avui? Que guai! Quanta penya! A més a més anaven agafant llanes com bojos, realment semblaven una colla de psicòpates de les llanes, amb tot el carinyo, eh, però estava flipant!
Però com que va ser un dia de feina, jo anava fent dins de la meva ignorància, fins que de cop i volta veig que es posen tots en fila al mostrador, aquí si que vaig flipar. No entenia res, una cua llarga que sortia fins al carrer i tots dient que volien comprar i cantant l'aniversari feliç i jo que no em creia el que estava passant.
Total, que havien decidit que per celebrar l'aniversari tots farien una compra el mateix dia i ho van mantenir molt en secret perquè jo no vaig sospitar res en cap moment. Encara que és bastant normal que jo no me n'adoni de res ;p
Va ser el millor regal que m'han fet mai, i desde aquí vull dir que no tinc paraules per agraïr el que van fer, que vaig estar dos dies en xoc, sense acabar de creure-m'ho, i que segueixo sense tenir paraules per descriure el que van fer i la emoció que vaig passar.
Moltes gràcies!!!










(les fotos són cortesia de la Mireia)


diumenge, 25 de novembre del 2012

Diversió

Traduït de l'islandès Fjör, que és el nom original del lopapeysa que m'he fet durant el Kal (si si, un altre Kal) que vem començar al setembre aprofitant la visita del Rodrigo que venia d'Islàndia. Ell va ser qui em va traduïr el nom del jersei.
Aquest cop he trigat menys de dos mesos en fer-lo, i això que quan gairebé el tenia acabat vaig haver de desfer tota la part del canesú ja que el jaquard em quedava molt arronsat. Em sembla que no he fet mai cap projecte on no hagi hagut de desfer, i no parlo de desfer un o dos punts, no, que quan jo desfaig ho faig a conciència, i desfaig un pam. 
Per solucionar el problema vaig girar el jersei del revés (consell de la Victòria), vaig posar un cable més llarg (per que tibés) i unes agulles més curtes. I per suposat vaig estat tota l'estona vigilant la tensió, aquesta part no va ser presisament divertida, jeje. Al final va quedar be, veieu? M'encanta com queda el dibuix vist del revés



Les mànigues les vaig fer amb les agulles de 30cm de la Addi, s'avança rapidíssim amb aquestes agulles.


Ah, abans de que se m'oblidi, els colors me'ls va ajudar a triar l'Alba, no sé perquè, va triar gama de liles. El jersei és comodíssim, els colors m'encanten, (després del taronja, sempre trio el lila), però em va gran, i això que vaig fer la talla més petita, a les fotos poder no s'aprecia prou. Sembla que és normal en aquest tipus de jerseis, de tota manera me'l penso posar tot el que pugui ja que estic molt contenta amb el resultat. Però he de perfeccionar això de teixir en dos colors, perquè hauria pogut quedar molt millor.







Podeu trobar més info aquí
Patró: Fjör
Llana: Cascade 220
Agulles: 4.5mm

dilluns, 12 de novembre del 2012

2 anys de Laminaria

Al setembre de 2010 em vaig apuntar a un altre Kal, per variar. Qui em mana a mi apuntar-me a tants Kals, així és impossible acabar res! Però és que.....no ho puc evitar.
Total, que es tractava de fer el xal Laminaria, o com vaig sentir un dia, Iluminaria, jajaja. Iluminada debia estar jo quan vaig decidir apuntar-me al Kal ja que jo només havia fet un xal en la meva vida a punt tonto, i anava ben perduda, però m'agradava tant que tenia la necessitat imperiosa de fer-lo. Per sort, la Mar em va donar un cop de mà per començar-lo, però com em passa moltes vegades al cap de poc el vaig abandonar per altres projectes fins que al setembre de 2011 el vaig tornar a agafar........ i a abandonar. Pobre. Però finalment, aquest setembre vaig decidir que això s'havia d'acabar i així va ser, el 15 de Setembre va sortir de les meves agulles i només faltava bloquejar-lo, mira que he tingut temps, eh, però fins fa dues setmanes no ho vaig fer.
Doncs, res, us deixo unes fotos per a que el disfruteu. Ha valgut la pena fert-lo, m'encanta, i no us ho creureu, però en faria un altre, la llana és una marevella, el color és massa pàlid per mi però molt maco i ademés a quedat molt gros, com a mi m'agrada.








Podeu trobar més info del projecte a la meva pàgina del Ravelry
Patró: Laminaria
Llana: Malabrigo Lace
Agulles: 4mm
 

diumenge, 4 de novembre del 2012

The Portland Gussets

Uns altres mitjons a la colecció! M'encanta fer mitjons, i sobretot m'encanten els de la Yarnissima, he de fer tots els seus disenys si o si! (Alba, t'apuntes?) De moment només n'he fet dos, els primers van ser els Brainless i ara he fet aquests altres, que ténen de nom el títol del post.
He disfrutat moltíssim fent-los, i com que per la seva construcció s'han d'anar redistribuïnt els punts no es poden fer alhora, així que vaig provar les meves noves agulles, unes Addi de 20cm, super miniatura. Al principi era una mica incòmode de treballar amb elles però un cop t'hi has acostumat són una passada, s'avança ràpid i no has d'estar fent magic loop i enredan-te amb el cable.




Els vaig acabar a l'Agost i amb una temperatura que fregava els 40º me'ls vaig posar per poder fer les fotos amb aquest preciós paisatge de fons a Piedrafita.




I el millor de tot, que amb el fred d'aquest dies ja els he pogut estrenar! Iujuuu! Podeu trobar més info aquí

Patró: The Portland Gussets
Llana: Fortissima Socka de Schoeller+Stahl
Agulles: 2.5mm

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Summer tunic

Un dia era a la botiga i hi va entrar l'Elisenda, una clienta molt simpàtica que tinc, eh! No és per fer la pilota, que consti :P
Em va ensenyar uns quants patrons que li agradaven, entre els quals hi sortia un vestit de la Drops que em va encantar i com que ella també se'l volia fer, vem decidir fe un mini Kal les dues, eh dit Kal??? Pues va a ser que sí, no tinc remei, em sembla que pateixo de Kalitis. El vem començar a la vegada, amb el mateix cotó, però en diferent color, el Plassard Nature Coton Recycle que tinc a la botiga, un cotó molt agradable i recomanable.

Però, ai de mi, que aquest vestit m'ha portat uns quants mals de cap,
1r, recalcular els punts, odïo recalcular, ja que això implica haver de fer mostra,
2n, vaig començar el vestit amb les agulles acríliques de la Knit pro, Noooo!! error garrafal, no corren els punts, fa nyec nyec, és horrible, vaig estar a punt d'abandonar fins que vaig decidir canviar a les agulles de metall també de la Knit Pro, aix, així sí que es treballa bé el cotó,
3r, el vaig fer i desfer unes quantes vegades, bé, això ja és normal en mi, i també va ser culpa de les 24 hores teixint, que hi havia hores que ja no sabia el que feia
4t, vaig modificar la part de darrere del coll perquè quedés més arrodonit i no tan recte com l'original, i també els tirants que eren massa amples per al meu gust, el vaig fer més estrets,
, cada cop que me'l probava el veia gegant, és el problema de començar un vestit per baix, és molt complicat provar-se'l, però vaig decidir continuar tot i que no les tenia totes...

Bé, deixem-ho estar, que al final semblarà que li tinc mania, i això no es pot permitir! La veritat és que n'estic molt contenta del resultat, ja que és comodíssim, el color m'agrada molt, el tacte m'encanta i em queda prou bé, no? Em faré més coses amb aquest cotó o d'altres. (nota mental: amb agulles de metall!!)






Patró: 129-2 Tunic (drops)
Cotó: Plassard Nature Coton Recycle
Agulles: 4.5mm
Podeu trobar més detalls aquí

dilluns, 15 d’octubre del 2012

El seu lopapeysa

Fa més d'un any, concretament al Setembre de 2011, vem començar el Kal d'un lopapeysa, si un altre Kal. No m'estranya que no acabi mai res a temps. Bé, com anava dient, un lopapeysa és un jersey típic d'Islàndia fet amb la llana típica d'allà, la Lopi. I com que som així de frikis vem decidir demanar la llana a Islàndia i teixir un lopapeysa autèntic.
Un cop va arribar no em van agradar els colors que vaig triar per mi, així que vaig canviar el projecte i vaig fer una jaqueta per al Quim.
El pitjor de fer aquest tipus de jaqueta és que com que es fa en circular, arriba el moment en que s'ha de tallar pel mig, per on hi ha la marca central que es fa fent dos punts del revés



Però primer s'han de fer unes costures a cada costat amb la màquina de cosir, jo les vaig fer dobles, ho recomano, bé, m'ho va recomanar el Rodrigo, un expert en Lopapeysas.




Després vaig tallar. Ai! com vaig patir!




i després de tot això vaig trigar 7 mesos per posar la cremallera. No tinc perdó, oi? Això va ser el que va fer que trigués tant en  acabar-lo, però finalment aquesta setmana em vaig decidir a fer-ho si o si, ja que aquest cap de setmana anavem fora i volia que l'estrenés. No em va quedar gaire bé, ja que és molt difícil posar una cremallera a una jaqueat de llana, va quedar amb algunes arrugues, com podeu veure a les fotos.



Però ara que l'he bloquejat em sembla que s'ha corregit bastant, com a mínim ja no es veuen aquestes arrugues que fa la cremallera, i com s'està secant no tinc fotos per a que veieu que al final no ha quedat tant malament, així que us ho haureu de creure, jeje ;)