Double Heelix

Feia més de dos anys que tenia el patró i la llana per fer-los, però s'anaven interposant altres projectes pel mig. Finalment els vaig començar no fa gaire, però en lloc de ser per mi vaig decidir regalar-los a la meva germana petita per al seu sant, així que també vaig canviar la llana que havia escollit en un principi.
Per qui no ho sàpiga, el Double Heelix són uns mitjons i a diferència de molts altres aquest es comencen per el taló, segona cosa que em va cridar l'atenció, ja que la primera va ser l'espiral que es va creant mentre es teixeix, que m'encanta, i l'efecte de positiu/negatiu entre els dos mitjons.

És un patró molt entretingut de fer, si més no al principi, ja que un cop has fet el taló la resta no té cap secret, bé, només un, la punta, de diferent color, es fa amb voltes curtes.

L'única cosa que no m'ha acabat d'agradar és que a causa de la construcció del taló a vegades queden uns foradets al costat, per tant s'ha d'anar vigilant a cada canvi de fil i de color, ja que es treballa amb 4 fils a la vegada, dos de cada color, per a que el mitjó no sembli un colador. 

Tot i així els recomano, els foradets tampoc són tan grans, si vigiles bé queden bastant disimulats i la meva germana sembla que ni els ha vist així que em dóno per satisfeta.

Ella ha marxat de casa ben contenta i amb els mitjons posats :)

Podeu trobar més info aquí

Patró: Double Heelix

Llana: Regia 4 fädig

Agulles: 2.5mm

Banderoles a mitjes

Fa molt de temps que volia fer unes banderoles de tela per penjar d'una de les bigues del Llanàrium, però com sempre em passa, vull fer tres-mil coses a la vegada i fins que l'Araceli no em va animar no vaig fer res. Així que em vaig plantar a casa seva i ens vem passar un matí rient i cosint. I després menjant pizza, nyam!
Vaig buscar un tutorial però ara soc incapaç de saber d'on el vaig treure, així que us deixo un tutorial de com les vaig fer.

Primer hem descollir les teles, en el meu cas unes teles del Kaffe Fassett que podeu trobar al Llanàrium (publicitat gratuïta :p), fer una plantilla de la banderola, dibuixar-la a la tela i tallar-ne dues, ja que una serà per la cara del davant i l'altre per la del darrere.
(ah, no oblidar deixar 0.5cm per al marge de costura)

  Un cop tenim les dues parts tallades posarem dret amb dret i les cosirem deixant la part superior sense cosir per poder donar-hi la volta.

Un cop cosides, tallem la punta de sota perquè no quedi un bony, els donem la volta i les planxem.

I, voilà, ja tenim les banderoles llestes

El següent pas és molt "important", s'ha de posar el biés!!! Atenció, les meves banderoles s'han passat molt mesos dins  d'una caixa per mandra de posar-lo!!

Així que si no teniu la sort com jo de tenir una amiga com la Lua, ho haureu de fer vosaltres, jeje. I per això no tinc cap foto d'aquest procés ja que la Lua es va oferir voluntàriament a cosir-lo, i jo no m'hi vaig negar, era conscient que s'hi podrien passar més temps, a dins de la caixa.

Per posar el biès haureu de deixar-ne suficient a banda i banda per poder lligar-les, i vigilar que la distància entre banderoles sigui igual. 

Com podeu veure la Lua ho va fer genial. I no només em va posar el biès, sinó que també em va regalar uns coixins per la botiga super xulos, els podeu veure al seu blog

 Lua i Araceli!! Mil gràcies! No sé que faria sense vosaltres, jejeje.

 

1r aniversari de Llanàrium!

Com molt de vosaltres sabeu, aquest Novembre el llanàrium va fer un any, com que el temps ha passat tant i tant ràpid gairebé ni vaig reaccionar, així que el Dissabte vaig treure unes ampolletes de cava i unes pastetes per brindar per la botiga, sense saber que tots i totes les companyes de Teixicòmanes (aquí inloc als grups dels dimecres i dels dissabtes) n'estaven preparant una de ben grossa.

Total que el Dimecres, com un altre qualsevol, va venir gent a la trobada i per casualitats de la vida va vindre més gent del normal i jo pensant: - Ostres tu, que passa avui? Que guai! Quanta penya! A més a més anaven agafant llanes com bojos, realment semblaven una colla de psicòpates de les llanes, amb tot el carinyo, eh, però estava flipant!
Però com que va ser un dia de feina, jo anava fent dins de la meva ignorància, fins que de cop i volta veig que es posen tots en fila al mostrador, aquí si que vaig flipar. No entenia res, una cua llarga que sortia fins al carrer i tots dient que volien comprar i cantant l'aniversari feliç i jo que no em creia el que estava passant.
Total, que havien decidit que per celebrar l'aniversari tots farien una compra el mateix dia i ho van mantenir molt en secret perquè jo no vaig sospitar res en cap moment. Encara que és bastant normal que jo no me n'adoni de res ;p
Va ser el millor regal que m'han fet mai, i desde aquí vull dir que no tinc paraules per agraïr el que van fer, que vaig estar dos dies en xoc, sense acabar de creure-m'ho, i que segueixo sense tenir paraules per descriure el que van fer i la emoció que vaig passar.
Moltes gràcies!!!

(les fotos són cortesia de la Mireia)